Acudits sobre músics - 8
- Per què són molt cobejats els cors de directors per als trasplantaments?
- Perquè tenen poc ús.
- Per què els últims faristols dels segons violins semblen estar sempre contents?
- Perquè quasi mai s’assabenten de qui els està dirigint.
La següent anècdota s’atribueix a un director que va ser molt famós en temps ja llunyans: Per a causar una bona impressió entre els músics el primer dia de la seva incorporació com a director titular d’una orquestra, abans de
l’assaig va afegir una alteració en una nota, en la partitura del segon trombó. Va començar a dirigir, i a l’
arribar a aquest punt, va interrompre l’assaig i va exclamar:
- El segon trombó ha tocat un sostingut!
I el trombó, sense perdre la calma, li va contestar:
- Ni de bon tros; he tocat esta peça centenars de vegades, i me n’he adonat a temps que algun cretí hi havia anotat
un sostingut, però no l'he tocat.
Un client entra en una botiga d’animals demanant un lloro. N'hi ensenyen dos:
- Aquest costa 500 euros, i l’altre 1.000
- Què fa el de 500?
- És capaç de cantar totes les àries de Mozart.
- I l’altre?
- Pot cantar Wagner. També tenim el del fons, però costa 3.000.
- I aquest què fa?
- Res que se sàpiga, però els altres dos li diuen "Mestre".
Sir Thomas Beecham no era molt aficionat als assajos. Una vegada que havia de dirigir la quarta simfonia de Brahms, es va despedir dels músics, sense assajar-la, dient-los:
- Ens veiem el dia del concert.
Un trompa, novell, li va dir:
- Però, mestre, jo mai l’he tocat.
I Beecham li va contestar:
- No sap vosté com li agradarà!
- Quina és la diferència entre la clau de les violes, i el Grec?
- Alguns directors saben llegir Grec.