Gravat de la flauta d'una clau, desenvolupada pels constructors Hotteterre, contingut en el llibre "Principes de la flûte traversière ou flûte d'Allemagne", de Jacques Hotteterre (1707)
"segons la tradició"?
Gravat de la flauta d'una clau, desenvolupada pels constructors Hotteterre, contingut en el llibre "Principes de la flûte traversière ou flûte d'Allemagne", de Jacques Hotteterre (1707) |
"segons la tradició"? |
El segle XX ha tingut un gran debat - que encara dura - sobre si la millor interpretació, o la més adeqüada, o fins i tot la única possible, és la més propera a una interpretació "autèntica", és a dir, a la hipotètica interpretació que farien (que van fer) els propis creadors i intèrprets contemporanis d'aquella música; aquest corrent de pensament ha anat creant unes maneres interpretatives que, a falta d'un nom millor, en diem "interpretació històrica" o "interpretació amb instruments originals", i això ha produït un rebuig per part dels intèrprets més acostats a la tradició, però no hi ha dubte que ha influït les seves maneres d'execució. Què és el que volem dir quan diem gran tradició interpretativa: la que s'ha anat transmetent de forma ininterrompuda des del segle XIX (però no des d'abans, ja que no s'interpretava música d'èpoques anteriors) de mestres a deixebles, que han anat copiant i reproduint les millors interpretacions dels grans intèrprets de cada moment.
D'aquest nou corrent interpretatiu ha vingut la recent recuperació dels intruments de l'època per a interpretar música antiga (en algún cas, instruments originals, però sobretot, rèpliques), així com també l'estudi de la història de cada periode musical i de les convencions que de forma genèrica constitueixen l'estil.
Una guia molt important per a arribar a una "interpretació històricament informada" és la ens dóna la lectura i estudi dels textos contemporanis que descriuen la forma d'interpretació musical de cada època, i dintre de cada època, fins i tot dels diversos estils de cada país o regió. Però també s'ha de tenir en compte que quasi sempre hi ha un desfasament temporal, és a dir que quan els teòrics es decideixen a codificar les "regles" d'interpretació, els músics pràctics ja fa temps que ho fan d'aquella manera, o fins i tot els músics més avançats ja ho estan deixant de fer d'aquella manera.
Per a jutjar els textos teòrics musicals, s'ha de tenir en compte que els de l'Edat Mitjana son en realitat escrits teològico-filosòfics que utilitzen la música per a les seves reflexions filosòfiques, mentre que els renaixentistes intenten enllaçar la música (i justificar-la) amb el pensament clàssic grec, i no és fins el segle XVII que els tractats comencen a contenir indicacions pràctiques d'interpretació. Per tant, en aquesta pàgina Web es donarà informació sobre textos medievals, renaixentistes i barrocs, però posarem un èmfasi especial en els del segle XVIII que és quan en realitat, el detall i la minuciositat de les explicacions dónen unes pautes més precises sobre la interpretació.
Així doncs, els tres textos teòrics alemanys més importants del segle XVIII, dels quals parlarem a continuació, escrits a mitjans del segle i que tracten de l'interpretació, a quin estil es refereixen i es poden aplicar? al barroc tardà, a l'estil galant, a l' "empfindsamer", o potser ja al primer estil clàssic? i son aplicables a tota la música europea, o només a l'alemanya, o a la italiana, o a la francesa?
Està clar que no són regles infalibles sinó només indicacions, però tot i així ténen un gran valor de guia.
Aquests tres textos son:
He trobat el text complet de la primera part del llibre de CPE Bach, en traducció al francès de Jean-Pierre Coulon, però en una pàgina Web (http://icking-music-archive.org/scores/bach-cpe/versuch.pdf) que molt sovint té problemes d'accés. Per tant, he preferit carregar el document a la meva pàgina, que així estarà disponible sempre. Per tant, pots obtenir l'arxiu .pdf del "Versuch", directament des d'aquí.
D'altra banda, trobaràs uns comentaris meus al llibre de CPE Bach en el meu informe sobre Pedagogia del clavicèmbal al qual pots accedir des d'aquí: busca a les pàgines 13 a 16 del treball, i a l'Anex 7.
Podem trobar una breu informació sobre el llibre de Quantz, (bàsicament, l'index del llibre) a la pàgina Web d'Agostino Cirillo, professor del Conservatori Superior de Música de Múrcia.
A la pàgina principal d'aquesta Web de'n Cirillo, hi trobarem, a més, una traducció al castellà dels dos primers capítols del llibre d'Hotteterre "Principes de la flûte traversière ou flûte d'Allemagne" (1707), i altres informacions sobre la interpretació de la música antiga.
Una altra informació sobre el llibre de Quantz, en aquest cas, la traducció al català del Capítol XVI del llibre, titolat Del que un flautista ha tenir en compte en la música pública, la trobem a la pàgina Web del flautista de bec Joan Vives.
A la pàgina principal d'aquesta Web de'n Vives, hi trobarem, a més, diverses informacions sobre la interpretació de la música antiga, com ara el prefaci al "Tratado de Glosas", de Diego Ortiz (1553), o un article sobre les notes "inégales", o un altre sobre ornamentació, a més d'una traducció al català d'alguns capítols del mencionat llibre d'Hotteterre.
Podem trobar una breu informació sobre el llibre de L Mozart, (bàsicament, l'index del llibre) a l'article de Wikipedia (en alemany).
Aquí tenim una altra breu informació sobre el llibre de L Mozart que es refereix a la convenció d'interpretar al teclat en dinàmica piano i forte segons el context, encara que no estigui indicat a la partitura.
Al parlar del "Versuch" de CPE Bach, ja m'he referit al meu informe sobre Pedagogia del clavicèmbal, que també conté referències a textos de Tomas de Sancta Maria i de François Couperin, i pots consultar-lo des d'aquí.
Aquí trobarem un resum de l’ Avertissement que acompanya l’edició de 1715 del Premier Livre de pieces pour la Flûte traversiere, et autres instruments, d’Hotteterre le Romain, amb la corresponent taula d'Agréements (ornaments), d'aplicació a la música francesa en general, però sobretot a la pròpia música d'Hotteterre.
Aquí hi ha els escrits d'Agazzari (1607), Del Sonare Sopra’l Basso Con Tutti Li Stromenti E Dell’ Uso Loro Nel Conserto, i de Viadana (1602), el prefaci a Li Cento Concerti Ecclesiastici, que son dos dels primers textos del barroc musical dedicats al baix continu (aquí apareixen en l'original italià, i en traducció anglesa i alemanya).
Una traducció al francès d'alguns fragments del llibre de Daniel Gottlob Türk, Méthode de clavicorde pour élèves et professeurs, 1789.
I aquí hi ha un enllaç a la pàgina de l'ESMUC dedicada a la música antiga. Encara que molta informació només és accesible als estudiants mitjançant una contrasenya, la petita part que és de lliure accés és prou interessant, sobretot els exemples sonors sobre diferents temperaments històrics (és la secció MIDIs trempats).
Una pàgina dedicada a la Folia, al "gènere" Folia, a totes les Folies al llarg del temps.
Una pàgina que es diu Thesaurus musicarum italicarum, i conté els textos (en italià) de la majoria de tractats dels teòrics musicals del Renaixement i del primer Barroc, des de la A d'Artusi, a la Z de Zarlino.
Una altra pàgina que es diu Thesaurus musicarum latinarum, i conté els textos en llatí de la majoria de tractats dels teòrics musicals des del segle III al XVII, incloent-hi, per exemple, Boeci, Isidor de Sevilla, o Gaffurius. Clica a [Enter TmiWeb].
I una pàgina que es diu Thema, i és específica dels tractats teòrics de l'Edat Mitjana: per exemple, conté els textos de Franco de Cologne o Johannes de Garlandia.
Aquesta és The HIP-ocrisy Home Page, (la interpretació que aquí en diem autèntica, o amb criteris històrics, se sol anomenar en anglès, Historically Informed Performance, o HIP).
Aquesta pàgina es titula, Present day misconceptions about Bach performance practice in the nineteenth century.
Aquí hi ha unes quantes remarques breus sobre interpretació musical en diferents èpoques pretèrites.
Pronunciació moderna o pronunciació a l'antiga: Chantez-vous Français? par Olivier Bettens. Remarques curieuses sur le français chanté du Moyen Age à la période baroque.
Pàgina d'ornamentació barroca, fonamentalment la de Bach segons figura en el Klavierbüchlein (des de la columna esquerra: Information/Articles/Baroque ornaments).
Molts enllaços a pàgines de música antiga, els importants i els simplement curiosos.
Monografies sobre 13 tòpics de música antiga, entre ells, Tempi a l'època barroca, i ornamentació.
Goldberg, El Portal de la Música Antigua.
