La música de cobla

Del més tradicional i paradigmàtic: Cobla La Principal de La Bisbal

al més inesperat i inusual: Cobla La Principal d'Amsterdam

i fins i tot heterodoxe: instruments de cobla combinats amb veus, percussió tradicional i bases electròniques a La Principal de la nit

Introducció

La cobla és un grup instrumental d'onze músics, popular a Catalunya, que toca la música de les sardanes, una dansa popular del país i, encara que amb menys freqüència, toca també obres simfòniques de concert que no ténen cap lligam amb la dansa.

Consisteix en un flabiol en Fa de 3-4 claus i un tamborí (que son tocats pel mateix intèrpret), 2 xirimies agudes en Fa, anomenades tible, 2 xirimies tenor en Si bemol, anomenades tenora, 2 trompetes en Si bemol, un trombó en Do (usualment de pistons), 2 fiscorns en Do, i un contrabaix de 3 cordes, una disposició que s'ha mantingut sense canvis durant quasi 150 anys.

Encara que vaig començar a estudiar el piano als 10 o 11 anys, no va ser fins més tard, als 17 anys, que em vaig "enganxar" de veritat a la música, i això va ser quan vaig començar a escriure, primer obres per a piano, després, música de cambra, i molt aviat, per a cobla. Jo aleshores ballava en una colla sardanista i va ser un pas força natural el començar a escriure sardanes, amb l'ajut imprescindible del "Tractat d'instrumentació per a cobla" de'n Joaquim Serra. La llàstima és que el nivell instrumental de la majoria de les cobles era bastant baix i no assajaven mai (almenys les cobles a les quals jo tenia accés) i de les meves sardanes, alguna ni la vaig sentir i d'altres les vaig escoltar en condicions precàries. Aviat vaig deixar d'escriure per a cobla i vaig començar activitats en el mon coral. Però d'aquella època n'han sobreviscut quatre sardanes, que ara he revisat i corregit extensament, i al mateix temps, he pogut sentir en millors condicions.

Aquí van unes quantes dades tècniques d'aquestes quatre sardanes meves, escrites entre 1963 i 1965.

Sant Llorenç del Munt

L'any 2004 vaig tenir la possibilitat d'estrenar una sardana en un concert de música de cobla, concretament de la cantata per a cor infantil i cobla "Cada castell una flama" escrita per l'Olga Xirinachs (lletra) i el Jordi Molina (música), que van cantar 5 corals infantils de les terres tarragonines i que es va fer a Tarragona, Vilafranca, Valls, Torredembarra, i El Vendrell, les cinc ciutats d'on provenien les corals.

Per a aquesta ocasió vaig triar una sardana meva que havia escrit l'any 1964 però que no s'havia arribat a estrenar. La vaig revisar i corregir extensament, i en els canvis va guanyar compassos, harmonies noves i fins i tot un nou títol: va ser "Sant Llorenç del Munt".

En les cinc ocasions, va ser la Cobla Mediterrània la que em va tocar l'obra, i en va fer una interpretació magnífica, com veureu més avall.

Les altres sardanes

He revisat també les altres tres sardanes, però encara no s'han estrenat en les noves versions.

El mes de Maig de 2005, la cobla d'estudiants de l'ESMUC, dirigida en aquella ocasió per en Jordi León, em van llegir durant un assaig, un parell d'aquestes sardanes: "El darrer plor", i "Margarida". I déu n'hi dó com sonaven per estar quasi tocades a vista!

"El darrer plor" l'he deixat pràcticament igual que tal com la van tocar els estudiants, només amb algun canvi menor. Però "Margarida ha sofert alguns canvis més, així que en els enregistraments de més avall, hi trobareu la versió "cobla Esmuc" de "El darrer plor", però l'arxiu de sò de "Margarida", és un enregistrament amb sò electrònic fet a partir de la partitura del programa Finale. La versió nova de "A una donzella" és també feta amb so electrònic.

Enregistraments i partitures

Sardana: informació general

Pàgina sobre la història de la sardana, i la seva situació a dia d'avui.

Una altra pàgina sobre la sardana, de la Federació Sardanista.

Pàgina Web de Nydia, el programa sobre la sardana i la cobla del Canal 33 de TVC.